És una inversió, la prevenció?
1.- Què és el què li cal conèixer a un directiu de la PRL, en dos ratlles?
El primer que li cal conèixer, és que la responsabilitat legal en matèria de riscos laborals recau sobre qualsevol responsable de l’organització en tota la jerarquia d’una empresa. Són molts els directius del sector de la petita i mitjana empresa que ho ignoren.
En les empreses amb la PRL ja implantada, sovint ho fan per a imperatiu legal o com a compliment merament formal i no com a una inversió que incideix en la qualitat, competitivitat que compte de resultats. És per això que el directiu ha d’actuar i complir el compromís en la part que li han designat en la implantació de la gestió integrada de la prevenció en l’empresa.
2.- Implantació de la PRL a les empreses (grans , mitjanes i sobretot petites).
La implantació de la PRL en les empreses s’ha de realitzar segons la seva estructura, no és el mateix una gran multinacional que una petita empresa. Per tant, tot i que el “guió” que exigeix la Llei és el mateix, el sistema de gestió, procediments i instruccions, no tindran el mateix desplegament, dependrà del tamany i tipologia de l’empresa. No es pot fer cafè per a tothom.
En les empreses petites influeix molt el desconeixement de la Llei per part de l’empresari, de: la manca de cultura preventiva, els costos que li poden generar les baixes per accident laboral, de les eines de que disposa per actuar davant de situacions de negligència per part dels treballadors i de la component d’inversió que té la prevenció.
3.- Quin són els principals inconvenients pels empresaris a l’hora d’implantar la PRL
El gran inconvenient és que s’ha treballat d’una manera tota la vida en una empresa i costa canviar el sistema de treball, l’esser humà ja és per naturalesa reticent als canvis i més si parlem sobre prevenció.
Altres factors que poden influir són: el compliment merament formal de la prevenció, creure que la prevenció la porta momés del tècnic en prevenció (és l’únic que no fa prevenció!!), no dedicar els recursos econòmics que cal, delegació de la direcció de la gestió només a nivells més baixos (quan tothom té un paper a desenvolupar en l’organització d’una empresa), manca de cultura preventiva (en especial les petites i mitjanes empreses) i la més perillosa: que la direcció o l’empresari no cregui en la prevenció.
